lml

Barcelona, en vena

In Uncategorized on 29/07/2012 at 6:20 am

La Barcelona dels terrats

Barcelona injectada, directa a la vena, entrant a raig, barrejant-se amb la sang. Corrent amunt i avall del cos. L’olor de mar a l’aire que, com l’olor de casa, només notes quan tornes després d’haver marxat.

Una setmana, cinc dies escassos en aquesta Barcelona meva, tan tèbia que podria no ser l’agost. M’ha rebut la ciutat plena d’històries i de llegendes, les meves i les dels altres barcelonins, les que sé i les que encara he d’aprendre.

Els carrers, les cases, la gent. Tot tan diferent d’Orient. Perquè allà la Història, com el sol, és implacable i absoluta. No té pietat, ni matisos: quan hi és, crema amb fúria i si no, la foscor és total.

Marxar, com arribar, és un ritual. Sec, demano una Voll Damm, menjo un entrepà de pernil i escric. Escric la sort que teniu tots els qui us quedeu, que malgrat la crisi, malgrat els diners i la feina i la merda que se’ns menja, veieu el cel blau cada matí, el mar des de tots els turons i coses boniques a cada pas.

Els teatres, els cinemes i els museus. Botigues plenes de llibres que es deixen olorar. Llibres amb flaires, títols i autors que atrapen al caçador desprevingut.

I els aparadors! Quin descobriment els aparadors! Veure coses boniques sense parar. Per què calen els diners si n’hi ha prou amb mirar? Deixar que els colors i les formes omplin els ulls i els alimentin de coses noves que semblen impossibles.

I les abraçades, i les cares conegudes, la llengua dolça de l’altra banda del Mediterrani.

Però, com sempre

Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d’estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;

Em dic. I mentre m’esperen la ciutat, o l’illa, o el final del viatge, me’n vaig a Ogigia, o a Austràlia. Terra d’oblit i de plaer, terra de somnis i d’estimar.

Això sí

Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca.

Ítaca t’ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.

I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat.
Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

Ítaca, C. P. Cavafis

Advertisements
  1. Te añoramos cuando te vas y la casa queda como vacía, tus entradas ya salidas dan vida, los paseos, los relatos que explicas de tus amigos, las compras…
    Volverás pronto y cundo te veo tengo la sensación que nunca te has ido.
    Feliz viaje

  2. Ens hi retrobarem aviat! Segueix fent la teva volta al món =)

  3. Laura, quanta dolçor, quanta enyorança i a la vegada, quanta energia hi ha a les teves paraules, m’ agrada sentir-te, m’agrada veure’t i m’ agrada llegir-te.
    Has aconseguit que mentre llegia les teves línies, sàpigues que estic a Sa Biblioteca de Ciutadella de Menorca, els meus ulls s’han posat amb un tel vidriós, unes llàgrimes d’emoció no he pogut evitar que llisquessin per ses galtes.
    Gràcies per haver estat i per seguir estan.

    Mil petons
    Mª Rosa

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: